Sàtira (violència de gènere).

Que bo que era ell

quan es van conèixer.

I que bo que es ara

que li regala flors.

Que inocent era ella 

que no volia crèixer, 

i per cada palliça

silènci i més plors.

La culpa era d'ella

que en ningú no parlava, 

i per molt que li dèien

soles veia amor.

La culpa era seua

perquè no ho acceptava

però ningú no veia

en la seua mirada la por. 

Hui soles queda 

contar la seua història...

Un minut de silènci

i oblidat per tothom.