Poema de Cancó

Es tracta d'un fragment de la cançó "Siendo uno mismo" de Manuel Carrasco traduïda al valencià. He elegit aquesta cançó perquè parla, com diu el títol, de que hem de ser nosaltres mateixa en qualsevol lloc i davant de qui siga, i mai no perddre la nostra essència.  

No soc exemple per a res ni per ningú.

Tinc misèries com qualsevol de vosaltres.

Catorze marques que em fan mal a l’ànima.

I cent defectes que em segueixen i no aprenen.

Els dubtes m’entretenen no descansen mai.

Com les pors que sempre estaran presents.

A voltes somric sense ganes i a l’inrevés.

A ningú no li importa, ningú no ho ha de saber.

I encara que les coses amb el temps no s’obliden,

vaig a estar més alerta més temps en mi mateixa.

Que cada cop soc més conscient que la vida

sense adonar-nos es consumeix en un sospir

Vaig a voldrem per  voler-te a tu molt més.

Vaig a tractar de ser millor i més valent.

És el moment d’enfrontar-se a la realitat.

Que ja està be de procurar i perdre sempre...