Representació Tango

Les components del grup que vam realitzar la representació teatral de l'obra de Manuel Molins, Tango, erem: 

- Andrea Fornés

- Maria Boscà

- Beatriz Ramiro

- Dànae Merino

- Ana Mª Ruiz

- Mayte Gras

- Miriam Gisbert

L'inici de la representació i música utilitzada es mostren al següent video: 

Finalment, la representació es pot veure al video següent: 

El nostre guió orientatiu per fer la representació era: 

PRIMER ACTE

(Ball de Tango entre Marta i Marc)

(Un any després d'aquest primer ball entre Marta i Marc, ens situem a la nit de Sant Joan, on la parella es troba a la seua nova casa recordant la nit en la que es varen conèixer). 

- Marc: Marta, m'enlluernes amb aquest vestit que portes. Em recorda a a nit en què es vàrem conèixer. 

- Marta: Tu també segueixes igual de guapo que sempre. 

(S'acosten i comencen a ballar)

- Marc: Com de bé ballàrem aquella nit...! 

- Marta: Aquest ball és el que va fer que m'enamorara perdudament de tu...

- Marc: Però ara he d'anar-me'n...

(Es separen i Marta es mostra sopresa)

- Marta: Com que te n'has d'anar? On vas?

- Marc: Tinc una reunió.

- Marta: Una reunió!? A estes hores? És la nit de Sant Joan i ho hem de celebrar!

- Marc: Saps que per a mi és molt important, puc millorar la meua posició laboral. 

- Marta: Has estat una semana fora. Penses deixar-me sola ara també!?

- Marc: Ho sen amor meu. 

(Marc abandona la sala, mentre Marta l'observa)

- Marta: Està bé, ves-te'n. Però has de saber que estic embarassada!

- Marc: Com!? Déu meu! És el meu fill... (S'acosta a Marta sorprès i li toca el ventre). Tens raó! He de quedar-me amb tu! Soc un egoista. 

- Marta: No vida meua, ves-te'n, no et preocupes. Sé que és important per a tu...

- Marc: No Marta, no puc deixar-tee aquesta nit. 

- Marta: No et preocupes per mi, estaré bé. Ves-te'n a la reunió. 

- Marc: Val amor meu. Fins després!

SEGON ACTE

(Marc abandona la casa i es dirigeix cap al treball per a complir amb la seua responsabilitat. Marta, mentrestant, s'adorm al llit. Però de sobte apareix Tomás, l'home de MArta, un adinerat polític de qui ella va fugir uns anys enrere). 

- Marta: Tomàs! Qué fas ací?

- Tomàs: No sóc un fantasma... T'has quedat pàl·lida. Vols beure alguna cosa?

(Tomàs es dirigeix a la cuina, agafa dos gots i serveix una beguda alcohòlica a cadascun dels gots. Li'n dóna un a Marta i l'observa detingudament de dalt a baix). 

- Fa 3 anys, quan m'abandonares, pareixies una jove totalment acabada. I ara sembla que has tornat al millor moment de la teua joventut. 

- Marta: Els teus guardaespatlles m'agobiaven, no em deixaven respirar... De segur que els tens fora. 

- Tomàs: Per suposat. Vols que passen?

- Marta: Clar que sí, així em podré acomiadar d'ells...

(Tomàs s'apropa a l'eixida, obri la porta i entra Marc. Marta es queda sorpresa i Marc baixa la mirada).

- Marta: Marc!? Qué fas ací? 

- Tomàs: El coneixes? Li diuen Marc Roig, el vaig triar per a tu... No tenia feina i no sabia fer gran cosa.

- Marta: No, calla! Això és mentida! Mentida! 

- Marc: No Marta... Es cert. 

- Marta: Com m'has pogut fer açò? Saps que és el meu home i l'odie!

- Tomàs: És el pare de la criatura que dus al teu ventre...

- Marta: No pot ser! Com has pogut fer-me açò!? No m'ho puc creure..

(Marc s'acosta. Marta s'allunya d'ell. Les llàgrimes esta a punt de brolllar-li dels ulls. Tomàs els mira expectant.) 

- Marc: Marta, jo t'estime i vull tindre aquest fill amb tu. Però la nostra hostòria ha sigut una fantasia...

(Marta no es creu res del que està passant. Mira a Marc i nega amb el cap. Llança una mirada fulminant a Tomàs. Uns instants després s'acosta a la cuina. Mentre Tomàs es riu de Marc i aquest tracta d'assimilar la situació, Marta agafa un ganivet). 

- Marta: Marc, jo t'estimava; en canvi, tu m'has traïcionat. Adéu!

(Ball simbòlic entre Marta, Marc i Tomàs. Aquest ball representa la relació entre els tres, per això en la representació Marta balla amb ambdos homes mentre ells es barallen per ballar amb ella). 

Valoració del curs

Respecte a aquest curs, d'aquesta asssignatura destacaria el fet de que ha sigut prou diferent a allò a que estem acostumats. S'ha realitzar mitjançant mètodes distints com seria el rebost digital i el nostre blog. 

Particularment, mai havia fet ús d'una wiki i, pot ser per això, m'ha paregut un poc complicat dur el fil de tot allò que s'havia de fer. Per altra part, he trobat també dificultats a l'hora de la presentació del blog, perquè  hi ha moltes coses que tampoc no sé com funcionen.

Per part de les activitats, moltes m'han paregut interessants, però crec que hauria sigut convenient, al final del curs, haver fet un llistat de totes les entrades que hi havia de tindre el blog, ja que no soles estan les activitats de la wiki, sino també tot allò que s'ha fet a classe i que, pot ser, falte alguna. 

Però generalment, aquesta a resultat una assignatura que m'ha ajudat a desconectar un poc de tota la resta realitzant activitats molt diferents i entretingudes. 

Així doncs, finalitze agraïnt a Pilar, la nostra mestra, pel tractament que ens ha donat i tot el que ens ha ajudat a aprendere. 

Àlbum Il·lustrat

L'àlbum que jo vaig portar a classe és un conte que em llegia mon pare quan jo era xicoteta i m'agradava moltíssim. Es diu "Dame tu mano" i tracta sobre moltes coses que es poden fer amb les mans (fer ombres xinesques, acariciar les nostres mascotes...). L'inconvenient que pot tindre, és que no soles tracta coses correctes, sinó que també possa exemples com barallar-se amb els nostres germans, llepar-se el dit per a dormir, etc. Per aquest motiu, quan me'l llegia mon pare, anava dient-me "açò s'ha de fer?" i em feia interactuar amb ell per tractar allò que estava bé i allò que no. 

A l'àlbum, la il·lustració i el text únicament es complementen l'una a l'altra, però ambdues podrien llevar-se i el conte tindria el mateix sentit. 

Cal destacar també, que el text està escrit en forma de poesia, fent rimar els versos de manera que resulta més divertit i entretingut per als xiquets. 

Poema Paissatge

En aquest poema parle de la meua ciutat, d'Alcoi. No vaig naixer allí, però hi he viscut gran part de la meua vida i no soles sent que soc d'allí, sinó que, a més, em te totalment enamorada. És per això que li dedique aquest poema, com ja dic al mateix, especialment al temps nadalenc. 

Especialment a Nadal,

els seus carrers s'omplin de vida.

Amb il·lusions i somriures

per tots els costats.

Tornen cada any

Tirisiti i companyia,

per animar i fer riure

a tot el poblat. 

Alcoi, la meua terra, 

m'has vist riure i plorar. 

Alcoi, la meua terra, 

sempre al meu cor estaràs.

Poema de Cancó

Es tracta d'un fragment de la cançó "Siendo uno mismo" de Manuel Carrasco traduïda al valencià. He elegit aquesta cançó perquè parla, com diu el títol, de que hem de ser nosaltres mateixa en qualsevol lloc i davant de qui siga, i mai no perddre la nostra essència.  

No soc exemple per a res ni per ningú.

Tinc misèries com qualsevol de vosaltres.

Catorze marques que em fan mal a l’ànima.

I cent defectes que em segueixen i no aprenen.

Els dubtes m’entretenen no descansen mai.

Com les pors que sempre estaran presents.

A voltes somric sense ganes i a l’inrevés.

A ningú no li importa, ningú no ho ha de saber.

I encara que les coses amb el temps no s’obliden,

vaig a estar més alerta més temps en mi mateixa.

Que cada cop soc més conscient que la vida

sense adonar-nos es consumeix en un sospir

Vaig a voldrem per  voler-te a tu molt més.

Vaig a tractar de ser millor i més valent.

És el moment d’enfrontar-se a la realitat.

Que ja està be de procurar i perdre sempre...

Llibre de teatre

Com a elecció del llibre de teatre, les meues companyes i jo vam elegir el de Tango, de Manuel Molins. 

Aquest llibre tracta sobre Marta, la dona d'un adinerat polític que decideix anar-se'n de casa perquè està cansada de la seua vida vuida d'amor i d'aventures. Així es com, la nit de Sant Joan, coneix a Marc, el jove del que acava enamorada i amb el qual començarà una història d'amor. Però, un any després de començar la seua aventura amb Marc, Tomàs, el seu home, torna per tal de fer-la tornar i contar-li la realitat de tot allò que ha viscut. 

És un llibre fàcil i ràpid de llegir que aconsegueix endinsar-te en la seua història i que comprengues totalmente els sentiments dels protagonistes, fent que pugues posar-te al seu lloc. 

Gimkana poètica 24-11-2016

Vaig decidir participar en la gymkana poètica perque em pareixia quue podia resultar una activitat molt interessant, i així va ser. Em va semblar una experiència molt divertida amb la que vaig aprendre moltes coses i m'ho vaig pasar molt bé. A més, considere que és una activitat diferent i dinàmica que, donada la carrera en l que estem, hauria de fer-se més voltes. 

La gymkana consistia en superar 5 proves: 

1. Versos molt sentits: es tractava de recitar un poema interpretant el sentiment que ens deien, en grup, el millor ppossible. 

2. Traca de rimes: es tractava d'elegir una paraula i, en equip, fer una plutja d'idees amb paraules que rimaren amb la ateixa per tal de fer, finalment, un poema amb totes les parauls possibles. 

3. Poema objecte: es pretenia que, amb qualsevol objecte de la facultat, representàrem alguna idea o protesta. 

4. Caligrama feliç: es tractava de fer un caligrama amb l'objectiu d'animar i fer somriure a tot aquell que el mirara. 

5. Redolins de colors: s'havia de fer dos redolins de la nostra futura professió amb colors. 

Doncs bé, per concloure, diré que amb aquesta activitat vaig aprende noves formes d'ensenyar d'una manera més dinàmica i divertida per als xiquets, perquè inclús a nosaltres ens va agradar treballar d'aquesta manera i vàrem aprendre moltíssimes coses a més de recordar algun conceptes que ja s'havien treballat a classe.