Llibre digital: Tradició dels Reis Mags a Alcoi

A aquesta entrada vinc a contar-vos la tradició dels Reis Mags de la meua ciutat, Alcoi. He decidit contar aquesta història ja que hem pareixen els dies més bonics de  l’any i perquè a Alcoi tenim la sort de tindre la cavalcada de Reis Mags més antiga d’Espanya. A més, us deixe l’enllaç a un vídeo que he preparat per tal de transmetre un poquet de la màgia que es viu. Així, aniré contant-vos tot allò que es fa i com se li planteja als xiquets l’arribada dels Reis Mags d’Orient a la nostra ciutat.

Quan comença l’època de Nadal, els carrers d’Alcoi s’omplin de patges (els ajudants dels Reis) penjats als balcons, com si estigueren pujant i mirant per les finestres. D’aquesta manera, als xiquets se’ls diu que estan allí per veure i controlar com es porten per a contar-li-ho després als Reis Mags. 

El dia 4 de gener comencen els actes i, amb ells, augmenta la il·lusió de xiquets i majors...

El Tio Piam dona la benvinguda al conegut com “dia de la burreta”. Al matí, aquest anuncia que, aquest mateix dia a la vesprada arribarà l’ambaixador dels Reis seguit de les burretes, per tal de que tots els xiquets preparen les seues cartes plenes de desitjos.

Així doncs, per la vesprada arriba l’ambaixador dient el seu Bando Reial, anunciant que al sendemà, amb la caiguda del Sòl, arribaran els volguts Reis Mags d’Orient, carregats de regals per a tots aquells xiquets que s’hagen portat be.  I darrere de l’ambaixador apareixen els patges amb les burretes, en les que els xiquets, ansiosos per fer arribar els seus desitjos als Reis, dipositaran les seues cartes.

Arribada la nit d’aquest emocionant dia, els xiquets, nerviosos i cansats, arriben a casa emocionats per mirar les muntanyes, on es conta que els Reis monten el seu campament per tal de descansar del seu llarg viatge. Així, a la muntanya es pot veure la il·luminació del camí que segueixen fins arribar al campament, on es divisa l’estrella que els ha guiat fins la nostra ciutat.

El dia 5 de gener, el gran dia...

Els xiquets s’alcen emocionats per visitar el Campament Reial a la muntanya del Preventòri (nou des de l’any 2015). (Vídeo) I els pares, amb molta cura, s’escapen per tal de dur els regals al patges, de manera que aquests poden, a la nit, pujar-los a les cases i sorprendre als xiquets. És important destacar que els diners arreplegats (donatius als patges i autobusos cap al campament (1€ per persona) es guarden íntegrament per als regals que s’entregaran després als xiquets hospitalitzats i necessitats de la ciutat).

Després de dinar, es dona la benvinguda a Les Pastoretes, que arriben ballant a la ciutat per a adorar a l’infant. I, finalment, a la caiguda del Sòl, els carrers s’omplin de màgica, de nervis i d’il·lusions, d’adults i, sobretot, xiquets que, a pesar del fred, esperen ansiosament l’arribada dels Reis. 

 
Així, es dona una preciosa benvinguda al volguts savis Melcior, Baltasar i Gaspar (destaque ací el fet que, en la nostra tradició, el Rei negre, Baltasar, és el segon en aparèixer i no l’últim), que arriben acompanyats de tots els seus ajudants (entorxers per il·luminar el camí, patges per repartir els regals...). Durant la cavalcada, el xiquets pugen, amb l’ajuda dels patges reials, a besar als Reis, arrepleguen caramels i gaudeixen de la nit esperant els seus regals.

Amb la passada del primer Rei, Melcior, els patges comencen el seu treball. Pugen a les cases amb els paquets, grans i xicotets, per les tradicionals escales roges de fusta, per obrir amb el xiquets els regals que els Reis Mags els han deixat.

 
Finalment, amb l’arribada dels tres Reis Mags a la Plaça d’Espanya, on es situa el Portal de Betlem, es dóna el moment més màgic de la nit. La cavalcada fa un petit paró per viure l’adoració. Els Reis baixen dels seus camells i fan les seues ofrenes a l’Infant, acompanyats pels focs artificials i l’emoció de tot el sèquit reial, així com tots els ciutadans i visitants. 

Finalitzada l’adoració, la cavalcada continua el seu recorregut fins acabar-lo, moment en què finalitza un dels dies més importants de l’any per quasi tots el ciutadans.

El dia 6 de gener es fa la visita dels Reis Mags, acompanyats per alguns dels patges, a l’hospital per entregar personalment els regals a tots aquells xiquets que no poden viure la màgia del dia anterior com la resta i, més tard, es visiten també les diferents parròquies de la ciutat on es reparteixen regals als xiquets els pares dels quals no s’ho poden permetre econòmicament.

I així es com finalitza el meu relat, l’emocionant tradició de la meua ciutat, Alcoi, digna de viure cada any per sentir la màgia que es respira pels carrers.

Enllaços:  https://youtu.be/qEIAurxA6TE

Llibre de narrativa

     Respecte al llibre de lectura del gènere narratiu, he decidit llegir-me Angelets, d’Isabel Clara Simó.

     La raó principal és que aquesta autora es d’Alcoi, el meu poble, i m’interessa tindre l’oportunitat de conèixer la narrativa d’algú que ha arribat tant lluny i que pot ser un exemple a seguir, ja que a mi m’agradaria escriure un llibre quan siga més major.  A més, a més, em pareix que pot ser interessant  donada la ironia del títol.

     Però és cert i cal mencionar  per finalitzar l’entrada, que m’haguera agradat llegir el de Germà de gel, d’Alicia Kopf, perquè des del primer moment em va cridar l’atenció pel seu transfons sobre l’autisme, ja que és una malaltia de la qual m’agradaria tindre molta més informació de la que tinc. 

Qüestionari

     1. Acostumes a llegir premsa periòdica? Amb quina freqüència? Quins diaris o revistes, en quin suport i per què?

- No

     2. Amb quina freqüència acostumes a llegir llibres? Quin és el darrer llibre que has llegit?

- Llibres no obligatoris només a l’estiu, ja que és l'època de l'any en la que puc gaudir de la lectura sense cap preocupació de temps. El (sin)sentido del amor, de Javier Ruescas.

     3. Quin gènere (o gèneres) literari t’interessa més: narrativa en general, narrativa de gènere (v.g. ciència-ficció, aventures, terror...), poesia, teatre, assaig, història, divulgació científica...? Per què?

- Narrativa romàntica adolescent, la fantasia i les històries dramatiques (si són verídiques millor).

     4. Quina és la lectura (o lectures) de la qual guardes millor record? Per què?

- La trilogía de la niebla, de Carlos Ruiz Zafón. Perquè van ser tres llibres que, des del primer moment, em van captivar i em feren sentir-me com una més dels protagonistes de la història, i podria llegir-los mil vegades sense cansar-me.

     5. Quin és el teu autor preferit (o preferits)? Per què?

- Carlos Ruiz Zafón. Perquè en tots els seus llibres que he llegit ha aconseguit atrapar-me i fer-me sentir una més de la història.

     6. Quin tipus d’escrits redactes amb major freqüència: cartes, articles, notes de lectura...?

- M’agrada molt escriure textos sobre allò que em passa donant la meua opinió i escriure cartes a les persones del meu voltant.

     7. A quin tipus de lector van preferentment dirigits els teus escrits?

- Les cartes només a la persona per a qui s’ha escrit i els textos mai no els mostre a ningú, però en cas que ho fera estarien dirigits a gent en situacions similar a les que escric per tal d'intentar ajudar als altres.

     8. Realitzes esborranys, esquemes o plans de text, abans de redactar un escrit? Descriu, de la manera més detallada possible, quin és el procés de redacció que segueixes.

- Per als meus textos no, perquè escric allò que em ve a la ment en el moment. Però per a treballs o coses més sèries si que ho faig. Primer faig un esquema dels temes que he de tractar, després seleccione per punts la informació que he de posar i, per últim, redacte correctament allò que he de dir.

     9. Durant el procés de redacció, consultes diccionaris, llibres de gramàtica, manuals o qualsevol altre tipus de verificadors gramaticals? En cas afirmatiu, quins?

- Si tinc cap dubte si que utilitze diccionaris o internet.

     10. Quan ja els tens redactats, revises els teus escrits? En cas afirmatiu, de quina manera?

- Sí, els llig varies vegades per tal de revisar faltes d’ortografia o de redacció. 

Què és la lectura per a mi?

     Un llibre, per a mi, és tot un món per descobrir, una nova història per viure. Crec que és molt difícil trobar un llibre que et faça evadir-te de tot allò que tens al teu voltant però, quan succeeix, et dona la oportunitat de sentir-te un personatge més de la història.

     Hi ha molta gent que no coneix el plaer d’acabar un llibre i tindre ganes de tornar-lo a llegir, de sentir que s’acaba la teua història i guardar-lo  als teus records amb nostàlgia.

     Per la meua part, recomanaria a tothom buscar el seu gènere favorit de lectura per tal d’aconseguir totes aquestes sensacions ja que jo, fins que no vaig descobrir que m’agradava la fantasia, el romanç i el drama, no podia dir que m’agrada llegir, però ara, si trobe un llibre d’aquests gèneres que em cride l'atenció no puc esperar a començar-lo.